L’aire espès i roent demostra
la debilitat de l’esma
l’energia limitada del voler
l’inevitable curs de la destrucció.
Plom fos:
llast a la història dels homes.
Aquest estiu em fa el fàstic dels antics
m’escup a la cara el fang de tots els odis
l’arbre del temps penedit.
Baf odiós
alè del propi monstre
sorgit del pou més avenc.
Del centre exacte de la misèria del temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada