Les escletxes del passat
suen claus antics.
Hi ha rovell
temps de fong
rebrecs de fusta
encenalls
velles ràdios d’ona mitja.
Més enllà la galeria
l’horitzó dentat
la muntanya domèstica.
Arbres, llum i nit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada