«No és gaire estrany el que he dit de l’origen oníric,
perquè una part considerable de la meva obra té aquest origen: hi ha molts
poemes que són transformacions, molt elaborades, de somnis. D’altres vegades,
aquest neguit comença per una paraula, per un vers. Això és el germen. Després
hi ha escriptura automàtica, fins que es veu per quin camí va el poema. I és
com un procés, on es poden barrejar i assimilar tot de circumstàncies externes,
passades o presents.»
Joan Vinyoli, a l’article d’Isabel-Clara Simó Joan Vinyoli: la paraula en el temps (Canigó, núm. 659, 1980)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada