Quina matèria inusitada, el temps.
L’acordió desafinat dels segons.
L’inconsistència del present,
tota la resta.
Inadaptada manera de viure
aquesta d’abocar-se al paper.
D’intentar posar paraules al desconcert.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada