Qui de nen no ha cridat casa!?
Qui no s’ha fet caus sota la taula?
Coixí i llençols per fer-te el sostre
per tornar feliç a aquell món úter.
Castell de caixa de nevera
tipi de pals de fregar i tovallola
a la recerca del sostre
per amagar-se del monstre
per poder riure amb la por.
La por del món de sota el llit
sostre somier camp de mines
volves de pols a contrallum
anguilejant bufera.
I quan la mort, dins una caixa,
el sostre prop de la cara
te’l posen
perquè no t’enyoris d’infància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada