La tarda es
presenta difícil, i decideixo jugar amb quatre poetes. A la pila de relectures
i lectures en procés trobo, per aquest ordre:
Andreu Subirats - Galtes de perdiu
(Labreu edicions)
Philip Larkin - Finestrals
(Labreu edicions, amb tradució de Marcel Riera)
Walt Whitman - Fulles d’herba
(Edicions 1984, amb traducció de Jaume C. Pons Alorda))
Blai Bonet - Poesia completa
(Edicions 1984)
Aquest ordre serà
el que es mantindrà al llarg de tot el joc per obtenir un poema de 12 versos.
Les normes d'inspiració oulipuciana per crear-lo
a partir de versos o fragments de versos manllevats a tots quatre autors són
les següents:
. Sumem el número
de pàgines de cada volum que contenen poemes: 2.062 (227+75+542+1218)
. Sumem la data
del dia quan va jugar-se: 29 (03+12+14)
. Ambdues xifres
sumen 2.091. Llavors: 2+0+9+1=12
. Per tant: farem
salts de 12 pàgines a cada volum a partir de la primera on surt el primer
poema. I del vers número 12 en triarem una part o la totalitat.
. La creació del
nou poema ha de ser successiva. Mai no es pot tornar enrere ni rectificar la tria
que s’ha fet.
El resultat és
aquest:
La serralada és plena...
La serralada és
plena
(els vapors
nocturns no li fan peça)
A dins seu jo hi
deixo la revolta
del bosc estès:
la Nit.
Sopem sense el
senyor rector
però fet de
contradiccions
bavant-me sal i
sang, i sal i sang
encara.
Les habitacions
mateixes,
meus veïns,
per tu i el llit
nuvial.
4 comentaris:
gran part de l'èxit d'un poema es troba en els ulls que el llegeixen. Bon joc!
Exactament Josep M.!
Dels veïns aquest, jo no n'era cap, eh?
Em sembla que eren d'un altre replà, veí. Abraçada!
Publica un comentari a l'entrada