vesteixo
teranyina de paraules
i enfilo un
cop i un altre
l’agulla de
cosir
possible amb
impossible.
joguina amb
cos de fang mig fet amb presses
i a l’últim
dels sis dies,
no puc fugir
dels mots banals
que han
despertat els meus dimonis.
paraules.
en tinc la
boca plena
no sé ni amb
qui ni quan podré desfer-me’n.
la mort
rosegarà, perquè no callo,
les últimes.
tempesta de
silencis
les tardes mal
llegides.
Francesc
Garriga Barata, Tornar és
lluny (Premi Carles Riba 2012)
Foto: Ester Andorrà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada