POETA I BOXADOR
Si sóc boxador
És perquè sóc poeta,
I si sóc poeta
No és pas perquè sóc boxador,
Sinó perquè voldria ser
Diplomàtic
engalipador,
Marcolfa
ensalivadora,
Remador més
que no rimador,
Musclo
endrapat per una balena,
Acròbata,
cactus, lord,
Banc de
seure, finestra,
Jardí
silvestre, llagut de vela llatina,
O qualsevol
altre cosa.
I si em dieu que no sóc
Ni poeta ni
boxador,
Us demostraré que sóc
El qui no sóc,
El qui
pertot va negant la creu
Car he
nascut a tot arreu
I em
trobareu arreu
Sia amb
pluja, sia amb neu,
I si fa sol, faig com el llangardaix
Que cerc a encaix en un calaix
Amb taula parada per Bakunin,
Mal que
l’anarquia se’m fa estreta,
Que no sóc
pas paleta.
Berlín, 1907
Arthur Cravan
[versió de Carles Hac Mor]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada