Aquest deure s’instal·la solitari
amb silencis de nen
i lloms verticals
en destil·lació perenne.
No hi ha prou xamfrans per abastar-lo.
I no sabràs mai
del tot
per què tantes paraules.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada