I
La llanterna justa
fent mirall a l’arrossar
del nostre tremir.
La llum és tot rebot
rauquem en la fosca
només so i eternitat.
Paisatge humà
robat al riu i l’arena.
Lladres espantats de tanta plana
lloguen espasmes per fugir.
II
Dones ballen a ritme de baixos
llepen les parets regades de poemes.
Els pronoms espanten els mosquits
amb ressons consonants
i saps que el marge
ens allunya l’horitzó per sempre.
Només per pair estones
per morir en l’arròs de tot el fang.
Per escrostar l’escorça
dels arbres
que moriran de sal.
III
La calma vibra el Sol
la llum salta amb el vent
i tots els cargols fan processons
per ofegar-nos algun dia.
Quan tota la runa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada