EL CARRER NO ARRIBA
ENLLOC
El carrer no arriba enlloc,
només s’acaba. És com
l’individu llargarut,
furgó de si mateix.
Tantes cases, tantes portes,
tantes i tantes
que només donen a dins: un pas enllà
i el camí s’atura, es bifurca,
retorna per les dues
meitats extenuades.
Aleshores ens donem la mà
per tal de saltar i que l’impuls
ens deixi a terra. I sí
ens hi deixa, però a terra
no hi havia continuació; hi havia
roba estesa, ningú, la fi del món,
picor, els peus suats.
Màrius Sampere, Dorm / Espais ocupats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada