Allà on els xamfrans punxen
dir no ho sé
com si fos mentida.
No voler veure l’esquerda
a la pedra cansada
de tant mur de contenció.
Fer evocacions de saurí borratxo
allà on juga el vent
amb fulles seques
papers i cigarrets morts.
Espirals d’allò que no sé dir.
No saber tampoc
qui et farà el collaret de l’adéu
quin ornitòleg
t’explicarà els darrers ocells.
I ser una caixa més
sense portes ni miratges
com de fruita
estimbada als mals endreços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada