Vora la mar del sofà
el finestral
clava tots els llums.
Abasto la fosca impossible.
Horitzó a la butxaca,
ulls forasters,
torno a llegir les pàgines del paisatge.
Busco indicis
devastacions antigues
el text espiral als ulls
de les tempestes dels altres.
La roba estesa mai no és igual.
Tampoc, diuen, les muntanyes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada