Ser-hi

VERTIGEN

¿Què signifiquen, cor meu, les capes de sang
I de foc, i mil morts, i els allargats crits
De ràbia, sanglots de l'infern capgirant
L'ordre; i l'Aquiló encara damunt els enderrocs

I tota venjança? Res!--- Però sí, tota encara
La volem! Senadors, prínceps, industrials,
Caieu! Poder, justícia, història, avall!
Ens és degut. La sang!, la sang!, la flama d'or!

A la guerra, al terror, a la venjança,
Esperit meu! Fruïm en els mossecs! Passeu,
Repúbliques del món! Emperadors,
Regiments, colons, pobles, prou!

¿Qui ha de remoure els rombolls de foc fer
Sinó nosaltres i els qui imaginem germans?
Veniu, amics romàntics: això ens agradarà.
Poc treballarem mai, ah onades de foc!

Europa, Àsia, Amèrica, desapareixeu.
El nostre pas venjatiu tot ho ha ocupat,
Ciutats i camps! -Serem esclafats!
Saltaran els volcans! I el Mar apallisat...

Oh, amics meus! -Cor meu, ben segur, són germans:
Negres desconeguts, si marxàvem! Anem!
Anem! Oh dissort! Sento cruixir la vella terra
Damunt meu cada cop més vostre! La terra s'enfonsa.

No hi fa res! Jo hi sóc! Hi sóc sempre!

Arthur Rimbaud [versió de Joan Brossa]