Vetllar el paper.
Embolicar els mots en fuga.
Com pols de formigonera,
s’envolen en remolí tossut.
Voldria un gos petit per encalçar-los
però el gos em fuig.
Em sento estàtic, ple de llum.
Com un puticlub de carretera.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada