Trinxera

El nom de les coses

És la primera feina que ens manà

un déu de venjança. Un creador

poc hàbil al qual se li revoltaven

els àngels i a qui no creien les dones.

Només això: posau nom a les coses.

Això és el que feim d’ençà del principi.

Ho hem anat fent el millor que sabem

i, com taxonomistes obsessius,

morim alegres per un nom de lloc

o per decidir el nom d’un déu inútil.

Hi va haver moments que passava pena

de defallir buscant noms vertaders

per a la suma de les coses que ets:

carn, ivori, safirs, ulls, alè, ambre.

Ara no en passo, he arribat sense por

a la trinxera des d’on es comprèn

que tot nom és bo per a tota cosa

i que el món es mereix un nom més

perquè puc recordar que tu hi vius.

Josep Lluís Aguiló, Llunari