«Amb els anys t’adones que escriure és dolorós perquè és un
acte de fe. Si més no, escriure en català ho és. I la fe, a banda de significar
“confiança” o “paraula donada”, també vol dir “promesa”. O sigui que quan
s’encén el ciri, quan es creu que en català es pot dir tot, ja no hi ha marxa
enrere. És un acte de fe: la nostra llengua se’ns apareix com un ésser
insondable i rebel. Perquè, en definitiva, quan hom lluita per la paraula
exacta, per la definició més arran possible de la cosa definida, aviat
s’estampa contra un impossible.»
Adrià Pujol Cruells,
Picadura de Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada