Adopto la forma del tren,
vorejo edificis dissecats.
La llum d’oasi al vagó
la via
els passos a nivell
camions llunyans estiben el temps
sota el carabassa dels fanals.
Paisatge on dibuixo
amb covardia mamífera d’ullals formidables
aquests ferros que em menen
a deixar enrere les guspires del pantògraf
a ser l’expedicionari dels anars
a saber que la via no s’acaba
i que tot són només baixadors
empaperats de paraules
on convoco els silencis
amb la mentida del poema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada