XIV
(A MODE D’ODA AL PORC)
Jo voldria escriure com el porc garrineja.
Menjar i dormir, verra i mugró.
Rabejar-se al jou dels dies perquè sí
com qui rema infància en usdefruit
al fangar seu, amb el bon i rondinaire cor.
Domesticar-ho tot menys el plaer;
que l’ànima s’hi escalfi, a mossecs,
i doni regust a l’escudella.
Així les coses: el porc escoltar-lo.
Del porc, aprendre’n
no només la bellesa interior.
(La poca traça és matèria de contemplació).
Per tant, amics: tractem-lo bé.
El que avui pren
demà ho tornarà amb escreix.
Sigui dimarts, sigui divendres...
Matem-lo, però no li fem mal.
Ramon Boixeda, El sedàs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada