Al final

Quan vagis al final, al lloc dels morts
on els cucs hi tenen barra lliure
on s’ha acabat la por a la por
seràs orfe d’eines per escriure
coneixeràs el Gran Estirabot
que saps del tot impossible.

I llavors serà el llavors
el llavors del gran enigma
allà on el no res beu tot sol
borratxo, a mort, de clepsidra.

Dir la mort

qui diu la mort? és l’amor

aquella dama de l’eina negra,

no és la mort ni l’amor

ni hi ha dama i res no diu

són les ombres escapadisses

dels astres, de la nit

i de les pors res no en saben,

mentre pasturen plàcids

negres cavalls en prats veïns

Anna Dodas, El volcà

Solitud dels hotels

«Mientras están solos los solitarios son felices. Cuando salen al mundo es cuando están verdaderamente solos. Y en la soledad se hace la buena literatura. La literatura es soledad, y nada es mejor que la soledad en los hoteles.»

Javier Vásconez, a l’entrevista de Juan Cruz (El País, 12.10.2016)

Avui, GENERACIÓ (H)ORIGINAL al Santa Mònica

Inauguració de l'exposició GENERACIÓ (H)ORIGINAL, un projecte de

Marta Huertas i Dídac Rocher.

74 fotografies que formen el retrat coral d'una generació de poetes que ha convulsionat el panorama poètic català. Un passeig pels 16 anys de vida de l’Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries (hORINAL) que es troba al Bar Horiginal de Barcelona.

Del 26 de juliol al 24 de setembre de 2017
Inauguració 26 de juliol a les 19.00 h

ARTS SANTA MÒNICA

La Rambla, 7

Barcelona

  

acció inaugural d'obertura a càrrec de:

Meritxell Cucurella-Jorba

Josep Pedrals

Ferran Garcia

TOTHOM HI ÉS CONVIDAT

Organitza i produeix: Arts Santa Mònica i Institució de les Lletres Catalanes

Col·labora: 16è Festival Nacional de Poesia

Per la part que em toca...

Demà, GENERACIÓ (H)ORIGINAL al Santa Mònica

Inauguració de l'exposició GENERACIÓ (H)ORIGINAL, un projecte de

Marta Huertas i Dídac Rocher.

74 fotografies que formen el retrat coral d'una generació de poetes que ha convulsionat el panorama poètic català. Un passeig pels 16 anys de vida de l’Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries (hORINAL) que es troba al Bar Horiginal de Barcelona.

Del 26 de juliol al 24 de setembre de 2017
Inauguració 26 de juliol a les 19.00 h

ARTS SANTA MÒNICA

La Rambla, 7

Barcelona

  

acció inaugural d'obertura a càrrec de:

Meritxell Cucurella-Jorba

Josep Pedrals

Ferran Garcia

TOTHOM HI ÉS CONVIDAT

Organitza i produeix: Arts Santa Mònica i Institució de les Lletres Catalanes

Col·labora: 16è Festival Nacional de Poesia

Per la part que em toca...

Mira'm

Aroma.

Remor d’asfalt moll.

Ulls clucs

ens plou la mandra.

Pudents de desig

adoptem el gris

d’aquest diumenge.

Demà mentirem

i serà festa.

Ara

però

fes-me rum-rum

rum-rum,

acosta’t.

Mira’m amb ulls de serp antiga.

Por

14

El poema que no digo,

el que no merezco.

Miedo a ser dos

camino del espejo:

alguien en mí dormido

me come y me bebe.

Alejandra Pizarnik, Árbol de Diana (a Poesía Competa)

Marques

«Et marquen tant les lectures que recordes com les que has oblidat.»

Zoraida Burgos, a l’entrevista d’Anna Zaera

La felicitat i el ca

«Cal tal volta parlar d’Horaci i la vida senzilla. Sols hi ha petits moments de gaubança. Al meu ca, per exemple, el que li agrada és passejar, i que un cop arribats a casa abans d’accedir al jardí li aporti el petit òbol d’una galeta de marca i contingut precís; si és així, la mossega amb delicadesa masculina i se’n va al clos tot content i em mira agraït. En aquell moment el gos és feliç: i jo també.»

Àngel Terron, fragment de Els noms del cervell

El lector ideal

«Lector ideal? Suposo que el lector ideal és el que es va fecundant a partir de les lectures que et commocionen més. El lector ideal és allà a on voldries arribar, sempre està exigint i és impossible arribar-hi, de vegades cal deixar-lo de banda.»

Ramon Boixeda, a l’entrevista de Jaume C. Pons Alorda a Núvol (2.07.2015)

Miralls

Dels homes de mar

prenc la resignació de la tempesta

i el feliç moment crepuscular.

Dels de terra endins

l’enyor del mar a la mirada.

Després vénen els dies

la successió d’atzars. Miralls

on cada dia hi ha l’home

que m’ha tocat viure.

Filferros

LA LLUNA entre filferros, clara.

Filferros.

El filferro de la llum,

el filferro del telèfon...

Una estrella sobre un fanal,

sembla que reposi, immòbil, lenta.

Quotidiana virtut de baixar els fems al carrer,

de vespre.

Andreu Vidal, Xicraini, nit de portes cremades

La creativitat

«Porque, contrariamente a lo que piensan algunos frustrados que odian la creatividad, para llevar a cabo retos de la imaginación no es necesario ser humilde. La creatividad es la inteligencia divirtiéndose.»

Enrique Vila-Matas, Mac y su contratiempo

Repeticions

4

(Interpretación del pesimista)

Nada es lo mismo, nada

permanece.

            Menos

la Historia y la morcilla de mi tierra:

se hacen las dos con sangre, se repiten.

Ángel González, Muestra, corregida y aumentada, de algunos procedimientos narrativos y de las actitudes sentimentales que habitualmente comportan

Literatura expandida

«La literatura siempre ha trascendido los límites. A mí, como escritor, me interesa una tradición de la literatura contemporánea que ha estado siempre dialogando con otros lenguajes, como el arte, como la música, como el cómic, como la televisión, como el cine… y, por tanto, me siento muy cerca de escritores como Federico García Lorca, que pensaba sus poemas en relación con sus dibujos, que era un performer, que era un pianista, que era un dramaturgo. Me interesa mucho también la figura de Julio Cortázar, porque Cortázar se abrió a todos los lenguajes, escribió guion de cómic, escribió libros con pintores, escribió libros collage, como La vuelta al día en ochenta mundos o Último round, y de los actuales pues Mario Bellatin, Cristina Rivera Garza, Michel Houellebecq, etc. La literatura expandida es una perspectiva más que un género o un lenguaje, es casi una posición vital. O bien crees que la literatura tiene que ser literaria o bien crees que la literatura tiene que abrirse a todos los lenguajes y a todo lo que es humano. En mi vida, como escritor y como lector no hay fronteras, yo puedo por la mañana leer novela, por la tarde leer ensayo, por la noche leer poesía y en paralelo haber visto dos capítulos de dos series, haber leído un cómic y haber ido al MACBA. De modo que, si en mi vida no hay límites entre lenguajes y géneros, ¿por qué tendría que haberlos en mis libros?»

Jorge Carrión, a l’entrevista d’Ángel L. Fernández Recuero (Jot Down Magazine, març 2017)

Foto: Taller de Ferran Garcia

Èxtasi

Ullo l’extrem
albiro l’excèntric
avui fa gana d’absolut.

Als terrats la roba estesa
fa soroll de bufetada.

Remolins a la vorera
papers, fulles i plàstics
edifiquen laberints.

El mar em duu l’aroma
de sal a ran d’antenes.

Mastego llum i vent.
Empasso l’èxtasi del blau.

El dau del pensament

EROSIÓ

I

Amb els peus atrapats per mars de sorra

sé que el desert és el meu monument.

Rebré la llum dels astres més llunyans.

Tot moviment del món m’afectarà.

II

Un vent m’ha canviat lletres de la mirada

ha llimat les parets del dau del pensament,

una a una ha esborrat totes les meves cares,

ha dessagnat arestes, ha plantat teranyines.

III

Esfinx, dona’m repòs sota les teves urpes,

un habitacle ombriu per defensar unes mans

que sé que són les meves.

Eduard Sanahuja, Sang barata

Silenci de poeta

El silenci del poeta conté totes les paraules.

Antoni Clapés, Sobre poesia i sobre la meva poesia (Els Marges, num. 76, 2005)

Picar pedra

«Ah, sí, el bloqueo existe, sin duda. La seca, lo llamaba Donoso, porque se te seca la cabeza. Pero a veces no es un verdadero bloqueo, sino miedo, exigencia excesiva. No hay manera de escribir sin dudas: siempre se duda horriblemente. Se escribe a pesar de las dudas. Y el completo goce tampoco es tal.... A menudo escribir es como picar piedra.»

Rosa Montero, a l’article 10 claves para escribir bien, según Rosa Montero (EL PAÍS 29/11/2010 cibertaller d’escriptura a la Feria del Libro de Guadalajara)

L'escorça

«A mesura que ens fem adults i que la vida ens treballa les durícies a uns quants, les escates a uns altres i a segons qui l’escorça, el nostre guia –el de cadascú– ens va deixant de la mà de Déu, no per desídia ni matusseria, sinó perquè suposa que ja hem adquirit prou defenses per saber caminar sense custòdia. I en això, el nostre àngel particular s’erra  tot sovint. Tard o d’hora, tots esdevenim orfes.»

Jaume Serra Fontelles, del relat Perill per a ell  [a Mà a les fosques]

18ena exhumació poètica: Meridiano de Sangre (Cormac McCarthy)

la teniu aquí