«A
mesura que ens fem adults i que la vida ens treballa les durícies a uns quants,
les escates a uns altres i a segons qui l’escorça, el nostre guia –el de
cadascú– ens va deixant de la mà de Déu, no per desídia ni matusseria, sinó
perquè suposa que ja hem adquirit prou defenses per saber caminar sense
custòdia. I en això, el nostre àngel particular s’erra tot sovint. Tard o d’hora, tots esdevenim
orfes.»
Jaume Serra
Fontelles,
del relat Perill per a ell [a Mà a
les fosques]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada