Ullo l’extrem
albiro l’excèntric
avui fa gana d’absolut.
Als terrats la roba estesa
fa soroll de bufetada.
Remolins a la vorera
papers, fulles i plàstics
edifiquen laberints.
El mar em duu l’aroma
de sal a ran d’antenes.
Mastego llum i vent.
Empasso l’èxtasi del blau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada