EROSIÓ
I
Amb els peus atrapats per mars de sorra
sé que el desert és el meu monument.
Rebré la llum dels astres més llunyans.
Tot moviment del món m’afectarà.
II
Un vent m’ha canviat lletres de la mirada
ha llimat les parets del dau del pensament,
una a una ha esborrat totes les meves cares,
ha dessagnat arestes, ha plantat teranyines.
III
Esfinx, dona’m repòs sota les teves urpes,
un habitacle ombriu per defensar unes mans
que sé que són les meves.
Eduard Sanahuja, Sang barata
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada