Setmana Ismael Smith (I)

El passat 28 de juny es presentava a la Sala Oval del MNAC la caixa d’artista FONS, ARMARI I FIGURA PER ISMAEL SMITH, resultat de la investigació que, des de 2015, ha dut a terme el col·lectiu El Palomar, liderat pels artistes Mariokissme i R. Marcos Mota.

Mariokissme i R. Marcos Mota (El Palomar) et moi el dia de la presentació

A l’inici del projecte, a l’enyorat estudi El Palomar del carrer Elkano del Poble Sec, es van exhibir materials que El Palomar havien recopilat sobre la figura d’Ismael Smith (Barcelona, 1888 – White Plains, Nova York, 1972) i també es van organitzar xerrades i conferències. Jo desconeixia l’existència d’aquest artista i va ser tota una revelació. Una biografia apassionant mereixedora d’una novel·la, i una obra al marge que ara es reivindica al propi MNAC amb l’exposició antològica Ismael Smith, la bellesa i els monstres, comissariada per Josep Casamartina i Parassols i que es podrà visitar (recomano fer-ho amb fervor) fins el 17 de setembre d’enguany.

El Palomar, mitjançant el seu Laboratori Smith, va oferir a tothom que hi estigués interessat el poder col·laborar amb el projecte des de diverses disciplines. Jo ho vaig fer mitjançant una suite poètica, Smith Suite. I és un plaer que el poema s’hagi publicat dins d’aquesta caixa que inclou material d’altres col·laboracions realitzades per: Enrique García Herráiz, Manuel Segade, Luis Antonio de Villena, Pedro Alberto Álvarez Martínez, Col·lectiu Ooze, Francisco Godoy Vega, Sergio Zevallos, Raimundi Intelligibilis, ¥€$si Perse, Ignacio Lapin, Laia Estruch Mata, Josep Casamartina, Isabella Antonelli, Txema Romero, Narcissique Couture, Amilyss Liddell, Sebastien Esteban, Leo Passer, Mar Pons, Belo C. Atance, LaCris, Manolo Borja Villel, Maria Teresa Guasch Canals i Juanjo Lahuerta.

La caixa inclou també un documental sobre la figura d’Smith que vam poder veure estrenar aquella nit al MNAC (aquí podeu veure’n el tràiler).

Vull agrair a El Palomar el fet d’haver conegut Ismael Smith i la seva gentilesa en incloure el meu poema en aquest objecte fantàstic.

Al llarg d’aquesta setmana publicaré aquí aquesta suite poètica completa. Aquí la primera part:

Smith Suite

Jo crec en mi mateix i en ningú més

Ismael Smith

I

Erraves pel nou

teixies amb mans de nen

de gel

cal·ligrafies corbes.

Dibuixaves coltells de vellut.

Et ferien els ulls

i dins teu hi ballaven les dones noi del teu suplici.

Als embornals

ja s’hi precipitaven els crits del teu final.

Munions de màscares

pregaven pel teu udol emmirallat.

Narcís fugies

empès per les faldilles maternes

pel volcà de plecs que t’amagava el misteri d’estar viu.

La seva mirada tornavís

vessava fluxos densos i inevitables.

Fugies. Però endins.