El meu pensament no és civilitzat
malgrat haver mamat de la llamborda
i ser orfe de qualsevol costum pairal
apamar el flux neural no m’emociona.
El meu pensament per carrers estranys
de rètols i neons interminables;
les antenes miren amunt i els miralls
són reflex transparent d’aquest meu marge.
El meu pensament es contradiu constant
és un cabdell nuat per la memòria
un satèl·lit orbitant l’espiral
d’un planeta de rel aleatòria.
El meu pensament viu encadenat
a la implosió fractal de la paraula.
Paret de maó que abraces el terrat
pont de comandament de les ànsies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada