NERÓ CONTEMPLA LES RUÏNES DE ROMA
L'aire és dens. Mai
no havia vist aquests colors, el fum.
I aquesta olor...
Quin déu
ha respirat mai tanta vida?
Sempre
he envejat aqueix Crist -morir
sota els esputs de la plebs,
ferit el cos i l'ànima perduda.
Ell existí, jo ja vaig néixer mort.
Andreu Vidal, L’animal que no existeix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada