27 de desembre 2019

La porta estreta

La porta verda, obra de Dora García (2013)

CANÇÓ DE L’ESCRIPTOR

Jo no volia pas tenir
ni ofici ni benefici
només arraulir-me amb un got
sobre les dolces gramínies
Vaig estirar l’estora entre els joncs
sentia la crida dels homes lliures
ai la meva vida
què importa
que pararan de blegar-se, els joncs
que es curarà, el leprós
tenia un corn i no el vaig bufar
em vaig beure un sake i un altre
sentia els homes lliures
embriagats de cel
què importa si ploro
que s’inflamarà, la lluna
que s’encongirà, la flama
banzai banzai
més val primer escriure
i morir després rai
el cràter blau
amb palla fresca
sentia la crida
dels homes lliures
el camí és dur
la porta estreta
què importa dic jo
amb el fenc just segat
que em fa de jaç
em vaig beure un sake i un altre
tant m’era posseir con ‘nar passant
vaig escriure el meu nom damunt de l’aigua
res més que el no-res sobre el cap
banzai banzai
més val primer escriure
i morir després rai
un miler de pregàries
i de records
guardats en terrisses
traiem els gots
de les prestatgeries
bevem per acomiadar-nos
de nosaltres
que tant si som reis
com si som drapaires
els joncs encara xiulen
el cor encara canta

Patti Smith, Auguris d’innocència [versió de Laia Malo]