Si el final grinyola
i les nafres són legió
el canó
em durà allà
on no hi ha preguntes.
Algú em trobarà ressec
com els papers.
Vestigis de l’intent d’allò que no s’acaba.
El clima
esquerdarà les paraules
el vent en farà el que vulgui
espirals
pluja vermella
esternuts a mil quilòmetres d’aquí.
I seré ratlla de lletra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada