Urbs.
La ciutat és
el ressò
és
l’empremta, el ganivet
és l’arbre
que creix tot sol
són les
voreres cremades.
La ciutat és
el mirall
on em
reconec la cara
les
llambordes fan un clot
per
ensopegar mirades.
La ciutat
mira de lluny
creix a
ritme, mossegades
que fan els
motors pertot:
compressors
de mil tonades.
La ciutat em
pren el lloc
i què vols
que et digui, m’agrada
les imatges,
les cançons
els bars on
et bec quan parles.
La ciutat és
un sol vers
que et dic
orella amagada
entre els
plecs d’un sol llençol
en tardes de
llum extasiada.
La ciutat és
el punyal
que fa
sagnar les costelles
una diu que
és el final
l’altra
explota entre parpelles.
La ciutat
plora de llum
regalima a
la ferida
que veus
retratada al mur
entre els
esprais d’una vida.
La ciutat és
el vaixell
que salpà de
matinada
bodega amb llibres
de vell
i una
solitud gastada.
La ciutat
m’ha travessat
el cor amb
velles antenes
al terrat hi
tinc un pou
enmig de
toves arenes.
La ciutat és
res és tot
els homes hi
deixen petjades
les xemeneies
de fum
les
balises d’aquest drama.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada