Et compraré
l’aire de les paraules.
Anirem a
ciutats silents
guarnides
amb ecos de cisterna
i murmuris
de gas.
T’embolicaré
amb llaç
tots els
carrers.
Caminarem
sols
damunt de
panots d’esquerda
i quitrà
vell.
Contemplarem
el quadre mut
de
l’apocalipsi
enfilats a
terrats sense baranes.
Decidirem
anar enllà
sense
propòsits
conscients
del desgovern de l’home
i de la
nostra solidesa
tot plorant
la
melancolia dels morts sense remei
i la
felicitat natural de l’extinció.
Serem els
darrers sibarites.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada