Bajanades

«Vuelve de lejos, como todos los grandes escritores, que siempre manifestaron su deseo de volver después de muertos para ver qué nuevas tonterías sucedían en el pobre mundo que abandonaron.»

Enrique Vila-Matas, Aire de Dylan

Arreglar calaixos

“A veces me sale un poema largo, más hablado de lo necesario, pero mi tendencia natural es abreviar. Aunque admiro profundamente a los que se dejan llevar por esa locura ingobernable, cada uno nace no con un guión sino con una escuadra a mano, y la mía es borrar y borrar. Corregir es como arreglar cajones: sacas lo que está de más".

Ida Vitale, a l’entrevista de Javier Rodríguez Marcos (Babelia, El País, 22.01.2015)

Obres

Homes fan un cràter

miren el sot

solemnes deliberen canonades.

Un altre espera

dins del dragó groc.

L’inevitable palada

farà guèisers impensats

com la sorpresa del badoc davant la vida.

Segle XXI

ESTIMARÉ EL SEGLE XXI

El sopar es refredava. Els convidats, a l’espera de ràpids,

Impersonals encontres fortuïts del tipus usual, estaven estirats

Pels dormitoris. Les patates eren dures, les mongetes toves, la carn

­ No n’hi havia, de carn. El sol d’hivern havia engroguit oms i cases;

Els cérvols davallaven per la carretera com refugiats; i a l’entrada,

              [els gats

S’escalfaven sobre el capó d’un cotxe. Llavors un home va girar-se

I em va dir: «Tot i que estimo el passat, la seva obscuritat,

El seu pes que no ens dóna cap lliçó, la seva pèrdua, el seu

Tot, que no exigeix res, estimaré encara més el segle XXI,

Perquè en ell hi veig algú en barnús i plantofes, d’ulls castanys i pobre,

Caminant per la neu sense deixar ni una petjada al seu darrere».

              [«Oh», vaig dir, posant-me el barret, «oh».

Mark Strand, Rufaga d’un [versió de Joan Todó]

Guanyar-se la vida?

«Com deia Francesc Pujols, «L’altra vida no és com aquesta, que, a més de ser tan trista, ens l’hem de guanyar». Haver-se de guanyar la vida és un desastre i això és el que provoca tots els altres desastres. ¿Per què ens hem de guanyar una vida que ningú no ha demanat?».

Pau Riba, La revolució que ara toca

El mar

«El mar és gran i l’oceà del temps no té fronteres. Si escups al mar, el mar no creix, i si li expliques la teva vida no es commou gens.»

Karel Capek, La guerra de les salamandres [traducció de Núria Mirabet]

Aixecar el cap del llibre

«Mi idea es que una frase es un espacio entre dos puntos y a la vez es una responsabilidad. Hay que ocupar ese espacio de forma responsable. Yo solo abro una frase si tengo algo que decir y si es así intento decirlo lo más rápidamente posible y callarme. Si digo algo en 20 palabras y consigo dejarlas en 10, mejor. Si logras la misma idea en menos espacio la frase adquiere una potencia que permite la interpretación, permite respetar al lector como persona inteligente, que imagina y construye su propio mundo. La lectura no consiste solo en leer un texto, sino en levantar la cabeza, ahí empieza realmente buena parte de la creación. Si el libro es muy exhaustivo, didáctico, explicativo, no queda nada para el lector. Pero si una frase tiene una intensidad que nos hace levantar la cabeza, empieza algo que te lleva a imaginar, a asociar. La potencia de la frase depende de concentrar lo esencial.»

Gonçalo Tavares, a l’article de Berna González Harbour (Babelia, El País, 29.02.2012)

Faralló

L’indòmit faralló de la passió que duc

ha esgarrapat fatal el casc del buc

que no vull veure.

A les bodegues

hi duia el temps deixat regalimar

els miralls retrovisors

els paraigües de gotera.

Feliç sóc nàufrag.

Descens

ALÈ I MIRALL

Aquest Alè és el símbol d’un Déu

que posseeix l’ànima del Narcís ofegat.

Esquelet d’allò que fou, mut,rebec, inquiet

com els bulbs d’una mort que no existeix

ni existirà mai en l’asma dels dies.

L’univers és una manera de caure.

Ets tu, figura de tu i d’altres manifestacions.

Com l’horror que rebota a les parets,

entre la vida i la manera d’agenollar-te.

Esteve Plantada, Fosca límit

Caminois

“Dibujo por el barrio los pequeños caminos que me llevan siempre a los mismos lugares.”

Roland Barthes, citat per Enrique Vila-Matas a l’article El caliqueño de Barthes (El País, 28.09.2015)

Pou salvatge

El pozo salvaje

Por más que aburras esa melodía
monótona y brumosa de la vida diaria,
y que te amansa;
por más lobo sin dientes que te creas;
por más sabiduría y experiencia y paz de espíritu;
por más orden con que hayas decorado las paredes,
por más edad que la edad te haya dado,
por muchas otras vidas que los libros te alcancen,
y añade lo que quieras a esta lista,
hay un pozo salvaje al fondo de ti mismo,
un lugar que es tan tuyo como tu propia muerte.
Es de piedra y de noche, y de fuego y de lágrimas.
En sus aguas dudosas
reposa desde siempre lo que no está dormido,
un remoto lugar donde se fraguan
las abominaciones y los sueños,
la traición y los crímenes.
Es el pozo de lo que eres capaz
y en él duermen reptiles, y un fulgor
y una profunda espera.
En tu rostro también, y tú eres ese pozo.

Ya sé que lo sabías. Por lo tanto,
Acepta, brinda y bebe.

Carlos Marzal, Los países nocturnos

Com el circ

“Es como el circo: dos primeras horas de diversión, pero luego pasa las tres horas y al final solo hay payasos cansados y mierda de elefante.”

David Simon, a l’entrevista de Manu Yáñez Murillo (El Cultural, 12.04.2016)

L'abric de Harpo Marx

Tenir l’abric Harpo

ser tot butxaques

treure serres i tremalls

armes mortuòries

llibres infinits

l’enciclopèdia mundial

de les obsessions grogues

de ditades.

Treure’n tabac i ampolles

fums refinats

cendrers de runa.

Amb la mà tocar la vora

de tot allò que hi vull trobar.

Batalla

«Escriure poesia és un treball constant, fruit de creure en el profit del pòsit que vas deixant a mesura que insisteixes. Escriure és com picar pedra. Hem de picapedrar les paraules, foradar-les, tornar-les a omplir de nous sentits. Esmolar-les, donar noves formes als mots, rentar-los la cara, interrogar-los i que se’ns plantin amb noves preguntes. Un poema és una escultura de paraules, és una batalla amb la matèria poètica. Un poema és com un nucli d’un àtom on s’ajunten múltiples forces quasi sempre oposades.»

Anna Gual, a l’entrevista d’Aina Torres (butlletí informatiu de la Instituaicó de les Lletres Catalanes, octubre 2015) 

Tossuderia

«Conec vespres i nits i caps de setmana (consagrats al no-res) de labor grisa i íntima, en què un autor, enfrontant-se, potser, a l’impossible absolut, treballa pacientment per arrencar-se d’ell mateix, com si fos la pell, la brutícia o la més noble de les vísceres, aquelles ratlles absurdes i harmòniques alhora, que ningú no llegirà mai de la vida. Conec, repeteixo, la fe o la tossuderia –que són una mateixa cosa- de molts poetes.»

Màrius Sampere, citat per Jaume Subirana a Invocació del mitjancer (pròleg de Si no fos en secret. Antologia poètica de Màrius Sampere a cura de D. Sam Abrams i Jaume Subirana)

Avui, festa dels 10 anys d’Alabatre

Avui a les 20.30, a l’Horiginal (C. Ferlandina, 29 de Barcelona)

Hi haurà gran festassa, sarau, poesia i el vi del Centre Quim Soler.

I si porteu el vostre alabatre preferit rebreu un obsequi molt especial! 

Hi intervindran els poetes:

Josep Pedrals

Jordi Vintró

Joan Todó

Anna Gual

Anna Ballbona

Carles Mª Sanuy

Blanca Llum Vidal

Marcel Riera

Jaume C. Pons Alorda

Martí Sales

Ferran Garcia

Joan Vigó

Demà, festa dels 10 anys d’Alabatre

Demà dimecres, a les 20.30, a l’Horiginal (C. Ferlandina, 29 de Barcelona)

Hi haurà gran festassa, sarau, poesia i el vi del Centre Quim Soler.

I si porteu el vostre alabatre preferit rebreu un obsequi molt especial! 

Hi intervindran els poetes:

Josep Pedrals

Jordi Vintró

Joan Todó

Anna Gual

Anna Ballbona

Carles Mª Sanuy

Blanca Llum Vidal

Marcel Riera

Jaume C. Pons Alorda

Martí Sales

Ferran Garcia

Joan Vigó

Cinquena exhumació poètica: Robert Walser

A la cinquena col·laboració amb La Charca Literaria, he exhumat un poema dels Microgramas de Robert Walser.

Aquí el resultat.

Sant Jordi 2016 i Dovlàtov

Demà a les 13.30, al Pg. de Gràcia 17 en aquesta parada

llegiré el darrer Dovlàtov, La Filial, en companyia dels editors i del traductor Miquel Cabal

I a les 15.00, a l’Antic Teatre (C. Verdaguer i Callís, 12 –prop del Palau de la Música) també.

Purins i xarxes socials

«Les xarxes socials són com els purins: si ets a pagès, i si ets de ciutat, pots pensar que fan olor d’autenticitat. És a dir, pots confondre la pudor de merda amb el perfum del pintoresquisme. I tanmateix, sense saber que la propina és una bomba pudibunda de nitrògen.»

Adrià Pujol, a l’article En part, espasa (del seu blog)

Invents de la literatura

«La muerte es un invento de la literatura, igual que el amor, el paso del tiempo o Nueva York.»

Juan Tallón, a l’article Muerte de un escritor (El País, 21.08.2015)

Actors

«Això és el que passa més sovint. les persones neixen, pateixen i moren sense haver canviat, com la fórmula de l’aigua, H₂O. Només canvien els actors quan surten a l’escenari. I tampoc tots, només els millors.»

Serguei Dovlàtov, La Filial [traducció de Miquel Cabal]

Sequera

Un nen s’assecà els ulls

per sempre

amb pedres miops

i mites bornis.

Va bastir una ciutat

de silencis

i crits orfes.

No en recordo els motius.

Només la sequera.

Llibres tinc

ABANS DE DESMARCAR PUNTS DELS LLIBRES

abans d’intentar travessar l’auditori

-mare-

només llibres tinc

dic

Mireia Vidal-Conte, orlando natural

Fosca espessa

«(...) la oscuridad no se desvanece sino que se espesa al pensar lo poco que podemos retener, cuántas cosas y cuánto caen continuamente en el olvido, al extinguirse cada vida, cómo el mundo, por decirlo así, se vacía a sí mismo, porque las historias unidas a innumerables lugares y objetos, que no tienen capacidad para recordar, no son oídas, descritas ni transmitidas por nadie»

W.G. Sebald, Austerlitz [traducció de Miguel Sáenz]

Invasió d'imbècils

«Les xarxes socials donen el dret de parlar a legions d'idiotes que abans només parlaven al bar després d'un got de vi, sense perjudicar la comunitat. Llavors eren ràpidament silenciats, però ara tenen el mateix dret a parlar que un premi Nobel. És la invasió dels imbècils.»

Umberto Eco (Font: El Periódico)

Avui, La Filial a La Impossible

Seguim presentant La Filial, el darrer Dovlàtov en català.

Tothom hi serà benvingut.

Demà, Dovlàtov a La Impossible

Seguim presentant La Filial, el darrer Dovlàtov en català.

Tothom hi serà benvingut.

Legions de dimonis

KOAN

Em dic Màrius i vaig néixer, m’hi ajudaren
legions de dimonis, entre els quals hi havia
els meus pares, els darrers ancestres
i sens dubte els més bells. Encara me’ls estimo
i ells m’estimen a mi, em consta: bo i morts
aconsellen i animen. Tot això ho sé
perquè hauré de morir.

També a vosaltres
us cridaran pel vostre nom
i naixereu, també us hi ajudaran
legions de dimonis, un dels quals seré jo.

Màrius Sampere, Si no fos en secret. Antologia poètica de Màrius Sampere a cura de D. Sam Abrams i Jaume Subirana

Idioma

«Si se puede considerar al idioma como una antigua ciudad, como un laberinto de calles y plazas, con distritos que se remontan muy atrás en el tiempo, con barrios demolidos, saneados y reconstruidos, y con suburbios que se extienden cada vez más hacia el campo, yo parecía alguien que, por una larga ausencia, no se orienta ya en esa aglomeración, que no sabe ya para qué sirve una parada de autobús, qué es un patio trasero, un cruce de calles, un bulevar o un puente. »

W.G. Sebald, Austerlitz [traducció de Miguel Sáenz]

Antena

Aparell

De la vida, no he entès res.

Però no me la torneu a explicar.

Deu ser cosa de l’antena.

Antonina Canyelles, Nus baixant una escala

Quarta exhumació poètica: Georges Perec

A la quarta col·laboració amb La Charca Literaria, he exhumat un poema de La vida instrucciones de uso de Georges Perec.

Heus ací què n'ha sortit de tot plegat.

108 Stanton St. Laundry Drop Off & Self Service

Com bevedor de ginebra

plantat davant la vida.

Has d’amagar certs símptomes

perquè no et mengin els monstres.

Tots aquests monstres que reboten

a les assecadores de la bugaderia.

Allà on dues dones planxen espectres.

Avui! Dos Joans a la Juanita!

cartell de Joan Vinuesa

Aquest vespre tindré el plaer i l’honor de recitar els meus poemes en companyia d’un altre Joan, Joan Vinuesa, que llegirà els seus.

Serà a la llibreria Nollegiu (a La Juanita) a les 20 hores.

En el meu cas presentaré una plaquette modestíssima anomenada “Taxonomia de les gotes”. En Joan Vinuesa farà un repàs per la seva dilatada poètica.

Serà un recital ple d’energia i emocions.

Llibreria Nollegiu: C. Pons i Subirà, 3 (La Juanita, Poblenou, Barcelona)

Divendres 1 d’abril de 2016

A les 20 hores

Demà divendres: Dos Joans a la Juanita!

cartell de Joan Vinuesa

Demà divendres tindré el plaer i l’honor de recitar els meus poemes en companyia d’un altre Joan, Joan Vinuesa, que llegirà els seus.

Serà a la llibreria Nollegiu (a La Juanita) a les 20 hores.

En el meu cas presentaré una plaquette modestíssima anomenada “Taxonomia de les gotes”. En Joan Vinuesa farà un repàs per la seva dilatada poètica.

Serà un recital ple d’energia i emocions.

Llibreria Nollegiu: C. Pons i Subirà, 3 (La Juanita, Poblenou, Barcelona)

Divendres 1 d’abril de 2016

A les 20 hores

Precisa i reticent

«Poetas tan diferentes como Charles Reznikoff y Stanley Kunitz, por mencionar un caso, citaron cada cual por su parte al crítico de la dinastía Sung, Wei T’ai (de la dedicatoria de A.C. Graham de Poems of the Late T’ang [Poemas de la dinastía T’ang tardía]): “La poesía presenta la cosa a fin de transmitir el sentimiento. Ha de ser precisa en cuanto a la cosa y reticente en cuanto al sentimiento”.»

Eliot Weinberger, La invención de China (a Las Cataratas) [traducció d’Aurelio Major]

Únic patrimoni

«Nació con el don de la risa y la certeza de que el mundo estaba loco, y fue ese su único patrimonio.»

David Markson, La soledad del lector (traducció de Laura Wittner)

Aquest divendres: Dos Joans a la Juanita!

cartell de Joan Vinuesa

Aquest divendres dia 1 d’abril tindré el plaer i l’honor de recitar els meus poemes en companyia d’un altre Joan, Joan Vinuesa, que llegirà els seus.

Serà a la llibreria Nollegiu (a La Juanita) a les 20 hores.

En el meu cas presentaré una plaquette modestíssima anomenada “Taxonomia de les gotes”. En Joan Vinuesa farà un repàs per la seva dilatada poètica.

Serà un recital ple d’energia i emocions.

Llibreria Nollegiu: C. Pons i Subirà, 3 (La Juanita, Poblenou, Barcelona)

Divendres 1 d’abril de 2016

A les 20 hores

Ofrena

en arribar l’apocalipsi

els poetes seran

els primers sacrificats.

Ofrenats en l’extensió

de tota la seva inutilitat

Maria Antònia Massanet, Kiribati

Llibertat i poesia

«La poesia no pot existir sense la llibertat de l’individu. Els seus grans enemics són els ramats humans i els pastors que els acondueixen.»

Enric Casasses, a l’entrevista de Pep Cara i Txema Bofill (VilaWeb, 2.02.2012)