Plou, és agost i mira…

Amb dits de ferro treure del foc les brases
escopir verí cremant encenalls de memòria
transcriure sobre el paper la pluja d’avui
en aquest agost de vent i llum incerta.

De la distància se’n fan farcells opacs
però entre orelles bull el record inalterable
la marca, com divisa ramadera,
s’ha fet tatuatge.

Aroma de vorera molla
autobusos fent soroll d’ou ferrat
com si des d’un tren aturat
pogués veure’t a l’andana
fent adéu amb la mà.