A vegades

el temps s’atura. Té regust
d’eternitat que surt d’un pou de mandra
no en vols saber la fondària ni l’abast.

És només temps desterrat
exili d’absenta
mur mil vegades passejat
en aquesta ciutat que hi és malgrat
els homes i la història.

Camina
fes que el gris llisqui sota els peus
que t’enlluernin només les hores
la llum inabastable del seu pas.