Els demàs dels meus carrers
tenen teulades de molsa
parets d’angoixa latent
pedres de roca tova.
El futur té un son estrany
somnia sense voler-ho
a la paret hi ha un forat
amb vores folrades de ferro.
Tinc un sot enmig del pit
fet de sotracs, em penso.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada