29 de juliol 2011

Abocat al terrat



Ja ho saps
és qüestió d’estar sol
de llaurar l’existència del soroll
d’aquesta ciutat perduda per sempre.

Sobrevius a la mutació
en un cel de terrats
d’hostilitat relativa.

2 comentaris:

noticias ha dit...

guaaa!! me encanta el blog, siempre encuentro poemas preciosos

Joan Vigó ha dit...

muchas gracias!