Quantes portes
quants ritmes de passadís
tot plegat
per fugir d’estudi
per amagar la papallona de la por.
Quants carrers
quantes mentides multidireccionals
que amaguen somnis.
Totes les formes d’estar viu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
estar viu sempre, malgrat tot..
la papallona de la por, és tan maca l'expressió que no em fa ni por..:)
i jo que me n'alegro, Lolita.
Publica un comentari a l'entrada