29 de juny 2012

A la del què diran



Quin lent vast maldecap
et creua auster la cara.

La cicatriu ignorant.

La mirada igual a zero.

I així vius
pendent de què pensen
tots aquells que t’ignoren.

2 comentaris:

cantireta ha dit...

Com un coltell al costat.
Bon dia, Joan. I una abraçada per encarar-lo.

Joan Vigó ha dit...

Moltes gràcies! Igualment, és clar...