En construcció

M’he fet un fals record

un altre

avui que torna el passat

ple de bonys i més d’una misèria.

L’he bastit de retalls.

Un Frankenstein aferrat a costures imprecises:

el monstre que hauria pogut ser.

Un cop en tinc l’encarnadura

acostumo a decorar-lo a mida

tot amb el màxim detall.

Ja queda poc.

Saber només que mutarà

que cada cop que hi doni vida

replecs nous.

Ni es notarà.