He anat al moble bar a veure
si el sol es ponia rere el bourbon.
M’han sorprès paraules
d’aquelles que no dic mai.
Ara cuinaré múrgules
i carn
lloaré el vi de l’arrel
i amb la boca plena de terra
contemplaré maons i xemeneies.
Itineraris cartesians prop de la mar
allà on la ciutat es mor en blau a tots els plànols.
Aquests carrers on he viscut
la ficció dels primers anys
i els cops de puny del després.
I no digueu mai més que els nens són sempre feliços.
2 comentaris:
Bestials 2 primers versos. D'on treus aquest giny de versos?
Petons, per cert.
No ho sé, més que treure'ls, surten. Petons també, Cantireta.
Publica un comentari a l'entrada