L’os de la música del cervell
tocat amb tam-tam al fons d’un cràter
enerva l’animal que em mira des del mirall
aquest monstre circular
que torna amb neurones essencials
tip de l’escudella dels somnis
ebri del vi de la terra més seca dels budells.
La fera s’enfila per maons gastats
encimbella xemeneies
agita antenes amb tentacles
avesats a la textura tova de l’atzar.
Boja es convulsiona com ionqui desnonat
ferida per ràfegues de records
d’una metralladora de memòria
plena de llocs, llums, llamps i llambregades.
La bèstia em posseeix.
Ejaculo el vòmit de tinta a la boca del poema.
2 comentaris:
sense procés el vòmit de tinta no seria el que és..
tam-tam tam-tam..
patapam (a pams)
Publica un comentari a l'entrada