Hieràtica imatgeria
quan la gent es mira el mòbil
com una fotografia
del que queda de Txernòbil.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Col·laboracions:
En Jordi
Beumala (al blog del qual col·laboro en l’apartat gastropoesia) i la Mònica Usart
A banda de convidar-vos a visitar aquesta interessant
proposta, un deixo aquí la meva primera col·laboració en
forma de sonet, dedicat a la ceba de Coll de Nargó.
Tota la ceba és
herbàcia i bulbosa,
la de Nargó,
però, és particular.
Com totes, té
fulles fistuloses
però clima i
terra l’han fet singular.
L’Alt Urgell a
Coll de Nargó bressola,
al nord, serres
de Boumort i Sant Joan
la terra no té
mai set, l’aigua brolla:
rius, torrents, el
mar dòcil del pantà.
Carnosa,
cruixent, dolça ceba nostra,
oberta,
vermellosa la carn mostra
ad hoc pel
sofregit o l’amanida.
Voluptat, delícia
gastronòmica,
per això t’he fet
aquesta crònica:
Ceba de Nargó,
tinguis llarga vida!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada