vesteixo teranyina de paraules
i enfilo un cop i un altre
l’agulla de cosir
possible amb impossible.
joguina amb cos de fang mig fet amb presses
i a l’últim dels sis dies,
no puc fugir dels mots banals
que han despertat els meus dimonis.
paraules.
en tinc la boca plena
no sé ni amb qui ni quan podré desfer-me’n.
la mort rosegarà, perquè no callo,
les últimes.
tempesta de silencis
les tardes mal llegides.
Francesc Garriga Barata, Tornar és lluny (Premi Carles Riba
2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada