Com xemeneia morta de fam de fum
així tinc la tarda.
Són minuts de vena seca
es gronxen a l’armari que no s’obre
reboten als terrats deserts.
Avui que no plou però vol ploure
no passen cotxes
ni aquella noia que passeja un gos amb sort.
Contemplo llargament la companyia dels ferros
les intermitències d’àmbar
d’aquest paisatge mirall.
Com la barana
esperaré l’excusa de la nit sense dir res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada