Fer-ne quaranta segons Brodsky

24 de maig de 1980

Jo he entrat a la gàbia en el lloc de la fera,

i he marcat amb clau roent la paret d’aquell forat,

he viscut vora el mar, he jugat a la ruleta,

he sopat amb no sé qui vestit de frac.

Mig món he contemplat des de dalt d’una glacera,

dos cops m’han recosit dels tres que m’he enfonsat.

He marxat del país que em va veure néixer.

Amb els qui ja no em recorden n’ompliria una ciutat.

M’he passejat per estepes on ressonen crits dels huns,

m’he vestit amb roba que ja torna a estar de moda,

he plantat sègol, he cobert l’era amb cartrons gruixuts,

i, excepte aigua seca, he begut qualsevol cosa.

He obert els meus somnis a la pupil·la del guàrdia sibil·lí,

he menjat el pa de l’exili sense deixar-ne ni una engruna,

he permès tots els sons a les meves cordes, a més del crit;

i vaig decidir-me pel mormol. Ara en faig quaranta.

Què en diria, de la vida? M’ha semblat més llarga del que toca.

Que no em solidaritzo amb res, només amb el lament.

Però fins el dia que m’omplin de fang la boca

d’ella en sortiran només mots d’agraïment.

Joseph Brodsky, Poemes escollits [versió de Judit Díaz Barneda]