plega
esporuguida davant
el quiet àngel
a la fosca sala
tot recordant-me ell,
que fills de carn
no en tindrem mai. em
parla de dones menudes,
i plegant la meva roba
escampada enmig de la gent nua
s’asseu a
prop per a entreveure on
s’instal·len les meves rampes,
suant.
Ester Andorrà, Afamats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada