Em dono en adopció a l’orfenesa.
Amb l’alegria dels perduts
contemplo distàncies previsibles.
Els llibres m’expliquen
que tot poema és llunyania.
Res de nou:
carrer desert de respostes
de temps bisturí endins.
Soroll silenci d’avió
deflagració buit
contrallum de fum.
Paperots del perenne desencaix.
2 comentaris:
Què maco...què m'agrada llegir-te.
Te tornaré els petons a ca la cantireta, ara que ja comença el mode "vacances".
:-)
Doncs bones vacances i fins la tornada Cantireta!
Publica un comentari a l'entrada