Com un moai impàvid
davant la tremolor del món.
Així esperava.
Com una antena orientada
més enllà del pati dels cigarrets
esperant l’acció del vent
verdet rovell.
Mig desertor
mig malestant
volia venjança.
La volia tauró
amb pedres esmolades
a cada punt horari.
Se’m deu temps
pensava errat.
Un sot de temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada