Ningú no pot triar-se les llambordes
que es claven lentes
ni tots els sots d’arbre.
Creuar en vermell
per agafar un bocí
dels sis-cents aparcats
‘nant amb la mare
a comprar gel a la benzinera.
Ningú no tria l’olor
de les habitacions
de cada pis.
Són passat esquerda
formes espectre
geometria rajola
ombra de canterano.
Ningú no tria totes les llambordes
ni l’olor de carrer després de ploure.
2 comentaris:
i sempre triem, a cada segon..,
però el que importa fa molt que no ho vam triar..
m'ha encantat el poema!!:)
Moltes gràcies Lolita!
Publica un comentari a l'entrada