Jugant amb quatre poetes

La tarda es presenta difícil, i decideixo jugar amb quatre poetes. A la pila de relectures i lectures en procés trobo, per aquest ordre: 

Andreu Subirats - Galtes de perdiu (Labreu edicions)

Philip Larkin - Finestrals (Labreu edicions, amb tradució de Marcel Riera)

Walt Whitman - Fulles d’herba (Edicions 1984, amb traducció de Jaume C. Pons Alorda))

Blai Bonet - Poesia completa (Edicions 1984)

Aquest ordre serà el que es mantindrà al llarg de tot el joc per obtenir un poema de 12 versos.

Les normes d'inspiració oulipuciana per crear-lo a partir de versos o fragments de versos manllevats a tots quatre autors són les següents:

. Sumem el número de pàgines de cada volum que contenen poemes: 2.062 (227+75+542+1218)

 . Sumem la data del dia quan va jugar-se: 29 (03+12+14)

 . Ambdues xifres sumen 2.091. Llavors: 2+0+9+1=12

 . Per tant: farem salts de 12 pàgines a cada volum a partir de la primera on surt el primer poema. I del vers número 12 en triarem una part o la totalitat.

 . La creació del nou poema ha de ser successiva. Mai no es pot tornar enrere ni rectificar la tria que s’ha fet.

El resultat és aquest:

La serralada és plena...

La serralada és plena

(els vapors nocturns no li fan peça)

A dins seu jo hi deixo la revolta

del bosc estès:

la Nit.

Sopem sense el senyor rector

però fet de contradiccions

bavant-me sal i sang, i sal i sang

encara.

Les habitacions mateixes,

meus veïns,

per tu i el llit nuvial.