El pebre obscur d’un sexe amarg i la posterior
negació del desig necessari, essencial. Sou esclaus
voluntaris de la mediocritat, nervi de Déu. Però
jo he decidit que em salvaré de la bellesa en un
immens convent de llibres prohibits, on cada tenebra
és un poema, paraules rodones els ulls.
El meu cos alimentarà la túnica de la por.
Jaume C. Pons Alorda,
Els estris de la llum (de la trilogia
Tots els sepulcres)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada